"Estima't a tu mateix , i podràs estimar a la resta"Hem de seguir el camí que ens mani el cor? No és cap ximpleria com molts podeu estar pensant, és un procés del qual podem dubtar al llarg de la nostra vida. No es fàcil escoltar profundament el significat dels nostres pensaments. Sé que la comunicació externa no es fàcil, amb tots els entrebancs que comporta expressar el que vols dir. Per una banda tens tots els factors de la comunicació no verbal, que expressen un 80% del que transmets. Per tant,l’estat d’ànim en que et trobis,pot influir molt en allò que pretens expressar. El que volia expressar és que "l’altre comunicació" en ocasions és més complicada que la que pots transmete externament.
Escoltar-te a tu mateixa, prendre decisions i no saber si estàs o no en el bon camí. Totes aquestes indecisions et provoquen un desafiament on a mesura que passa el temps,pots anar descobrint la teva maduresa. Quan ets petita, no has de prendre decisions importants. Poc a poc vas decidint quin és el teu camí i les persones que vols que t’acompanyin en aquest trajecte. No sabrem mai si l’elecció ha estat la correcte, però l’únic que sé del cert és que el fet d’arrepentir-se no t’ajudarà a seguir endavant. Quan et preguntes: I si hagués fet... I si hagués dit... No t’has d’arronsar mai pel fet de mostrar les teves emocions, per poder entendre i ser entès. Sé que és difícil poder descriure el teu propi horitzó, però serà la millor manera per poder exterioritzar les teves emocions. És molt sa!
Descobrim-nos a nosaltres mateixos, i poc a poc anirem descobrint el món.
