AVALUACIÓ DE L'AUTOBIOGRAFIA EDUCATIVA

AVALUACIÓ DE L’AUTOBIOGRAFIA EDUCATIVA
ISAAC SERRANO

L’autobiografia del Isaac està basada en un conjunt de fets que va viure des del principi de la seva estància a l’escola fins al acabar la selectivitat. Va començar a l’escola Bressol quan tan sols tenia 3 anyets, en aquest moment l’Isaac en treu un gran record, el seu primer i gran amic en Sergi. En acabar la seva etapa a l’escola bressol va anar a una altra escola la qual seria la que marcaria la seva vida escolar. Els mestres segons ells eren competents i molt eficients amb la seva feina i juntament amb el seu saber estar i participar en una aula implicarien un record molt positiu en la seva infància.
Però com a totes les bones cases,va arribar a la fantàstica i famosa “edat del pavo” en que les hormones revolucionades i amb ganes de fer patir al personal van fer que aquell nen aplicat, estudiós i exemple de tots i totes acabés sent un increïble nen rebel,fan del futbolí en hores de classe,una mica despistat i desentès del que realment havia de fer, estudiar.
Anaven passant els dies , els exàmens i la selectivitat. Va aconseguir-ho aprovar-ho tot després de patir suspensos i esbroncades per part de tothom. Ara, desprès de tot allò,la famosa “edat del pavo” ha evolucionat cap a una altra etapa : la maduresa.
A l’Isaac li agradaria tornar a enrere i canviar algunes de les seves actituds.. però jo penso el següent: tothom al llarg de la seva vida ha comès errors, i dels errors s’aprèn. I n’estic segura, que tot allò que anteriorment hem viscut ara ens serviran per seguir creixent com a persones.
En conclusió,trobo que és un escrit molt sincer i humil. L’Isaac com cadascun de nosaltres ha fet coses que a hores d’ara ens avergonyeixen una mica, però,és necessari tenir en compte que som humans i els humans cometem errors. La part positiva que en trec és l’evolució que se’n treu de tot això i sobretot la forma en que es veu la vida desprès. L’Isaac parla d’una manera molt madura i responsable i crec que gràcies a tot el suport que va tenir per part de la família i mestres ha marcat molt en la seva forma de veure les coses i estic segura que l’Isaac si s’ho proposa pot ser un gran mestre.
En definitiva,crec que la seva relació amb l’escola ha sigut molt satisfactòria i que l’ha ajudat a créixer com a persona.