COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC

INTRODUCCIÓ:
Aquest llibre ens explica com arribar a ser un bon orador,tenint en compte que per ser-ho s’han de tenir present unes tècniques concretes,uns gestos estudiats i alguns mètodes que ens ajudaran alhora de parlar bé en públic.
Importància de la comunicació oral:
En la societat actual es valora molt la capacitat per a comunicar, per tant, aquest llibre està adreçat a totes aquelles persones que volem millorar l’expressió oral.
Però que s’entén per parlar bé en públic?
-Saber fer una síntesi oral d’un tema qualsevol
-Trobar arguments per defensar una proposta
-Conèixer les tècniques bàsiques de la persuasió
-Saber pensar amb claredat
-Parlar amb precisió ,brevetat i sense retòrica.
-Troba solucions creatives als problemes
-Localitzar el costat positiu de les coses
-Saber comprar,vendre i negociar
-Saber transmetre una imatge de seguretat.

El control dels nervis:
Per tal d’intentar controlar els nervis hi han alguns aspectes que caldria tenir present:
-Efecte mèlic: autovigilància fa que siguem conscients del nostre nerviosisme i ens ajuda a controlar-ho.
-És normal estar nerviós  adrenalina
-Una bona preparació  tenir un bon guió
-Experiència i pràctica  més autoconfiança
-Etc.

Per què,qui,què i com :
Qualsevol persona que vulgui parlar en públic ha de respondre a aquestes 4 preguntes:
• Per què?L’objectiu ( informar o convèncer )
• A qui? El públic, el interlocutor
• Què?El guió (el que ha de dir)
• Com? Els mitjans ( com es farà l’exposició)

Com parlar bé en públic:

-Improvisació i naturalitat: cal tenir present que un bon discurs oral no ha de ser llegit, sinó ha de parlar sense estar subjecte a un text acabat i tancat. La principal qualitat d’un bon orador és la naturalitat.

- El guió i la memòria:

El que cal memoritzar és l’estructura , les idees principals i l’ordre en què es volen exposar.

- El “Feedback”- la mirada: “Qui” és un element clau de les exposicions orals. En una presentació l’orador s’adona de la reacció del públic davant del que diu. És essencial que l’orador vagi modificant o perfeccionant el seu discurs segons la reacció del públic.


- La importància d ela veu :
La forma de parlar bé en públic està basat en la veu , l’entonació,la respiració i els silencis.
Hi ha 4 aspectes de la veu que l’orador ha de tenir present:
1. volum:parlar amb un volum de veu adient
2. velocitat:eterminació de la velocitat idònia del discurs
3. articulació:bona pronúncia
4. actitud:dequar els discurs al context i la situació en què es pronuncia.


- Entonació:
L’entonació és la corba melòdica que descriu la veu en pronunciar les paraules , les frases i les oracions.
Els gràfics d’entonació:

El to també varia segons com sigui el que s’està dient:
-frases enunciatives: comencen amb un to greu, pugen i tornen a baixar.
-frases interrogatives: comencen en un to greu i acaben en un agut.
-frases exclamatives: to uniformement alt.


El llenguatge oral:
Tracta de les característiques que ha de tenir el llenguatge en una expressió oral. Això vol dir,que el llenguatge oral ha de tenir un registre diferent del que s’utilitza per escrit.
• claredat: tenir clar el que es vol transmetre i expressar-ho de forma entenedora.
• precisió: les dades són un element essencial del discurs, cal donar dades per tal que el discurs tingui una bona credibilitat.
• brevetat: l’orador ha de dir que vol: explicar-se sintèticament.
• altres tècniques: explicar amb exemples, sentit de l’humor,ús de figures retòriques, etc.

Parlar bé en català : un bon orador ha de dominar la llengua amb què s’expressa. En el cas del català ,s’han de tenir en compte dues qüestions:
- correcció lingüística
- dialectismes


el llenguatge corporal:

És essencial en la comunicació oral. L’orador comunica amb tot el cos:amb la mirada,el moviment de les mans , amb la postura,amb la distància interpersonal,amb l’esperança i la manera de vestir.
- L’actitud:omençar amb un somriure
Només amb l’actitud,l’orador pot “ficar-se a la butxaca” o bé tot el contrari. Per tant,és important començar amb bon peu i crear un bon clima.

- La posició del cos:’orador segons la posició que té mentrestant parla, dóna un missatge al públic( d’autoritat o inseguretat).

- La gesticulació:a postura dóna al públic informació sobre la seguretat de l’orador, la seva gesticulació li’n dóna de la seva energia , de la seva convicció. de la seva sinceritat.
Hi ha 4 condicions per una bona gesticulació:
-ha de ser natural
-No ha de ser assajada
-Ha d’estar d’acord amb la personalitat
-No ha de ser exagerada

- La mirada: si l’orador mira l’auditori i demostra interès, aquest interès li retornarà en forma de simpatia i confiança. Si l’orador acompanya la mirada amb un somriure,causa una gran impressió d’amabilitat i seguretat en ell mateix.

- Cal controlar el cos-conductisme:
L’orador es fa preguntes com: “per què és necessari controlar el cos? De què em serveix aparentar que no estic nerviós? No és com fer d’actor?”
Les respostes a aquestes preguntes ens les dóna el conductisme.

Tipus de mitjans audiovisuals:La informació visual:

Aquests mitjans esdevenen un suport molt eficaç a la paraula i al gest. Però hem de tenir present que no s’ha d’abusar, ja que l’essència del discurs és l’orador i el guió.
Si l’orador no transmet convenciment i seguretat per a ell mateix , no servirà de res tot el muntatge audiovisual.
Avantatges dels mitjans audiovisuals:
-permeten destacar paraules o conceptes
-són molt importants i útils per a un tipus concret d’informació:l’estadística (a través de gràfics) i també per informació no-estadística (esquemes).

Com preparar un discurs: el guió

L’orador eficaç, ha de saber perfectament el que vol dir i s’ha d’explicar d’una forma transparent. Per tal d’aconseguir-ho s’ha de preparar un guió correctament:
- Què és el guió?
És el conjunt d’idees(principals o secundàries) que es volen transmetre al públic establertes en un ordre adient.

- Mètode per a preparar un bon guió:
1.Aproximació i esquema general : reflexionar sobre el públic, els objectius del discurs, les idees principals i els mitjans que es voldrien utilitzar.)
2. Recerca d’idees, estructuració i guió definitiu

-Tècniques per a buscar idees: la creativitat
Aquestes tècniques són procediments lògics i racionals de recerca i ordenació de les idees.

1.Documentació i coneixement del tema: cal conèixer el tema de què s’ha de parlar. La documentació que s’obtingui s’ha de combinar i completar amb idees sorgides per altres vies.

- Tècniques creatives
Les següents tècniques tenen coma funció fomentar la creativitat de l’orador. Perquè un discurs sigui bo , cal que cridi l’atenció de la gent , que sigui interessant i sorprenent. Per a aconseguir-ho,cal que l’orador deixi anar el creador que porta a dins.
1.pluja d’idees (brainstorming): tècnica que permet explorar un tema determinat i alhora trobar idees creatives,inesperades, originals o sorprenents.
2. la recerca analògica: analitzar un problema en funció d’un altre que es planteja com a anàleg al primer. Aquest procediment té dues etapes:
- cercar analogies
- descodificar(traslladar els resultats de l’analogia al problema inicial).
3. l’atzar: si l’orador és sensible a allò que l’envolta, segur que trobarà idees o inspiracions per al que necessita. L’atzar donarà informació.

- tècniques per a estructurar:mapes conceptuals:
Amb les tècniques per a buscar idees i la documentació es recull un munt d’informació “en brut”.Però aquesta informació s’ha d’estructurar posteriorment perquè tingui un sentit .
Per fer-ho es poden utilitzar 2 tipus de sistemes:
- Mapa conceptual: Consisteix en posar el tema principal al centre i , a partir d’allí, crear arbres que es ramifiquen en totes les direccions.
- Esquema lineal: És la forma clàssica d’estructurar. Es basa en crear “calaixos” de diferents nivells i treballar verticalment.

La introducció i la conclusió de la presentació oral o discurs:

1. introducció- resum
2. desenvolupament
3. conclusions
S’ha de tenir en compte que el públic no té sempre el mateix nivell d’atenció. La màxima atenció es produeix en :
-el principi (efecte-novetat, efecte-sorpresa)
-el final (el públic veu que el discurs s’acaba i es pregunta: a quina conclusió arribarà?

El desenvolupament de la presentació oral o discurs:
Després de la introducció l’orador passa al desenvolupament de la presentació. El desenvolupament és la part principal i la que dura més temps. Per tant, requereix una feina d’estructuració més complexa.
L’estructura es crearà tenint en compte l’objectiu. Hi ha dues classes de desenvolupament:
1. Per informar:

 Titular
 Lid
 cos informatiu
2. Per convèncer:S’utilitza el mètode S.A.P.
S: situació
A: argumentació
P: proposta

- Tipus bàsics d’argumentació:
-arguments mitjançant exemples
-arguments per analogia
-arguments sobre les causes
-arguments deductius
-arguments per autoritat

- Les pautes d’atenció:
L’atenció del públic és màxima al principi i al final d’una presentació. Si l’atenció baixa,cal fer reaccionar als assistents. És important saber canviar la tendència i variar el ritme de l’exposició.

- Les notes:
El bon orador- improvisador es distingeix perquè utilitza bones notes, és a dir,notes per a ús personal. Cal distingir molt clarament entre dues coses:
a)material per al públic (material adreçat al públic per tal de donar suport a la presentació)
b)notes personals (notes personals que formen el guió complet i les possibles alternatives en diferents fases de l’exposició. L’assistent mai veu aquestes notes.)

- La reiteració:
En el temps que dura un discurs, el públic no té capacitat d’assimilar gaires idees, sinó molt poques. L’orador ha de ser realista:pot voler transmetre molt,però s’ha de conformar a transmetre poc,i encara gràcies.
Consells:
-Cal repetir el missatge principal, i no solament al principi i al final del discurs.
-Cal anar repetint les idees principals mentre dura el desenvolupament.