EXPOSICIÓ TERRITORI

Introducció:

L’adopció és un procés legal, psicològic i social, sempre interessant-se en el benestar de l’Infant, que li permet integrar-se plenament en el si d’una família en la qual no ha nascut.
Es tracta doncs, d’una nova relació familiar i que suposa el trencament total del vincle personal, familiar i jurídic, entre el fill adoptiu i els seus pares naturals o biològics.

Tenint en compte aquesta informació començarem a endinsar-nos en el cas d’aquesta nena, la Jana ,la qual va ser adoptada l’any passat per una família catalana.
La JANA va néixer a Xina,es trobava en un centre d’acollida amb altres nens i nenes també en les mateixes circumstàncies que ella. Allà és molt habitual veure a nadons abandonats, nens vivint en situacions molt precàries i patint un gran desinterès per part de la societat. N’hi ha nens com la Jana , que tenen sort i aconsegueixen refer la seva vida amb una família adoptiva que els acull . En el seu cas, la trobada dels pares amb ella va ser el moment més esperat ,el qual suposava el final d’un llarg procés marcat tan de moments d’il•lusió com de desesperació. Els pares de la Jana la van recollir al orfenat, un lloc on la fredor no era motiu suficient per impedir grans emocions per a uns i altres.
La reacció de la Jana en primer moment va ser molt diferent a la dels seus pares,ja que se la veia perduda i no entenia la situació ni per quin motiu unes persones desconegudes s’abraçaven a ella plorant per l’emoció del moment.
A la Jana li va costar mostrar algun tipus d’afectivitat cap a ells , però mica en mica i amb el suport d’altres famílies que els acompanyaven en aquest procés , la Jana va començar a mostrar el seu somriure , tímid però alhora ple d’il•lusió.

Al arribar a Catalunya,una de les parts més difícils del procés tan sols començava,la seva incorporació al nou context familiar. La Jana tindria dos germanes més,la Ariadna i la Cati i la convivència començava a donar els seus fruits.
al principi la Jana estava poc receptiva amb les persones que se li acostaven, els pares temien que la nena no s’acabés d’adaptar bé a la seva “nova” vida, però no van desistir,van superar aquest problema mantenint clares les seves idees , actituds i afectes, al mateix temps que entenien les circumstàncies que la nena estava vivint.

amb molt poc temps , la Jana ja començava a dir algunes paraules : papa , mama.. Això per la família va ser un gran pas, la nena s’estava integrant d’una manera ràpida i tot semblava que les coses milloraven
.
Poc després , va arribar el moment que la Jana anés a l’escola. Els pares temien una mica com s’hi podria sentir.,però,gràcies al seu treball conjunt amb els mestres de l’escola i el psicòleg la Jana no va tenir cap mena de problema alhora d’integrar-se. Ella sabia molt bé d’on venia,que no era nascuda aquí,que els seus “papas” que tan l’estimen la van adoptar i que ara tenia una nova família, i que ser adoptat no era res dolent.
Amb poc temps la Jana ja havia fet amigues a l’escola, començava a parlar en català i tots els mestres deien que era una nena molt intel•ligent.
La seva integració a l’escola va ser excel•lent,s’ha de tenir en compte que cada cop es més habitual la presència de nens estrangers a les aules i que els mestres estan ben preparats per tal de fer entendre als altres companys que tots som iguals.
Ara la Jana té 4 anys,és una nena feliç,sana,simpàtica,intel•ligent i que de gran vol ser metge.
En conclusió,el territori segons com és miri no és res més que un simple espai físic ja que realment el que fa que un territori sigui especial és la gent que hi forma part. En aquest cas, per la Jana , el seu territori es la seva nova família, la oportunitat de poder ser una nena estimada i el fet de poder viure d’una manera digna.