El regal de la comunicació:
La societat ha canviat degut a les noves tecnologies que ens brinden nous coneixements i molta més informació.
Aquest fet té dues vessants, la positiva és poder obtenir més informació que ens proporciona més independència i llibertat.
D’altre banda tenim la vessant negativa, que fa que l’augment d’informació produeixi més incertesa davant el món actual i per tant fa que siguem més vulnerables. També el fàcil accés a la informació fa que les diferencies culturals i organitzatives de la societat siguin cada vegada més distants; no obstant, una característica intrínseca dels essers humans fa que a les situacions límits es desenvolupin noves idees, la inseguretat que crea l’augment d’informació fa que les persones previnguin possibles esdeveniments futurs.
La tecnologia ha permès abolir les dos limitacions de la comunicació entre persones: la memòria i la presencia, es a dir, Internet permet emmagatzemar informació il•limitada i que no sigui necessari estar “in situ”.
Vicenç Pagès. Un tramvia anomenat text
El text parla del procés de comunicació i els problemes o incidències que hi apareixen, sobretot centrant-se en l’emissió i la recepció dels textos escrits.
L’autor explica que en l’emissió i la recepció d’un missatge intervenen diferents factors com el soroll, el grau de coneixement del codi i la coincidència del context entre l’emissor i el receptor. Aquests elements poden donar lloc a que un únic text sigui portador de diferents missatges.
Per explicar aquesta idea l’autor fa ús de diferents campanyes publicitàries on degut al soroll, al context o al codi, el missatge i la intenció de l’emissor no arriben al receptor.
Un exemple és la campanya de conscienciació per la sequera de l’Ajuntament de Barcelona: L’aigua escasseja. No te’n rentis les mans. Pagès explica com el “desconeixement” del codi o la pertinença a un context diferent van portar a la interpretació errònia que l’Ajuntament de Barcelona demanava l’abandonament de la pràctica de rentar-se les mans, enlloc de la presa de consciència del problema.
SERRANO,S (2009). La festa dels sentits.
“Gramàtiques del silenci”
Aquest text tracta majoritàriament de la importància de la comunicació no verbal, aquesta comunicació es fa moltes vegades de forma inconscient però diu molt de nosaltres.
Ens informa sobre l'estat de les nostre emocions, sobre l 'estat general del nostre cos i sobre les nostres actituds, tot això seria molt difícil a través del llenguatge, quan hem d'informar de la realitat exterior fem anar el llenguatge verbal, per presentar la nostra identitat personal, l'estat d'ànim, emocions.. fem un us del signes verbals.
El 55% de la comunicació d'una persona es no verbal, això vol dir que fem molt mes ús d'aquesta comunicació.
Podríem remarcar una frase que fa menció el autor i creiem que reflexa molt be el missatge donat al text:
“No li donem tota l'expressió del llenguatge a la paraula”.
Una imatge no val més que mil paraules. Tuson,J.(2001) Barcelona: Ed. Empúries
Aquest capítol del llibre “una imatge no val més que mil paraules” de l’autor Tuson ens fa veure que un signe o dibuix ens aporta molt menys que unes poques paraules. En realitat, en els inicis l’espècie humana es comunicava a partir de paraules , de llenguatge i no pas amb imatges, el text crea en la nostra imaginació més representació de domini o desig que una imatge fixa.
Les imatges tenen una capacitat discursiva limitada, les paraules ben agermanades quan es converteixen en text poden desvetllar imatges mentals sense límits. Ens pretén dóna a conèixer que en moltes ocasions és molt millor unes paraules, encara que siguin poques però ben estructurades i amb un sentit que no pas una imatge fixa.
Les imatges s’han d’utilitzar en coses molt concretes o elementals com podria ser <
Frases que nosaltres destacaríem:
-Una imatge val més que mil paraules.
-Amb imatges podem fer notar algunes coses més aviat elementals i també podem donar ordres.
-El text ha creat en la nostra imaginació, amb la màxima facilitat,les representacions de l’obligació, del desig i del domini.
-Les imatges tenen una capacitat discursiva limitada, mentre que les paraules convertides en text, poden desvetllar imatges mentals sense límit.
-Unes poques paraules ben agermanades, valen molt més que tot d’imatges.
Francesc Torralba (2006) L’art de saber escoltar. Barcelona: Editorial Pagès
FER SILENCI:
Per poder escoltar necessitem fer silenci. El silenci no només es callar sinó que també es necessari deixar la ment en blanc, tot i que això és bastant complicat ja que sempre estem pensant i la ment de l’ésser humà es distreu molt fàcilment amb olors, paraules, gestos...
Per poder aconseguir deixar la ment en blanc es necessita molta pràctica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario