LLIGA DE DEBATS UNIVERSITÀRIS

DEBATS A CLASSE

Durant les anteriors classes de COED hem assistit als debats sobre els següents temes:
- integrar o no els nens amb discapacitats a les aules.
- escola obligatòria fins als 18 anys, sí o no.
- la religió a les escoles
- és o no convenient barrejar nens de diferents edats a les aules.

S'ha de reconèixer que tots els debats que fins ara s'han realitzat han estat molt interessants.
Jo ara parlaré del debat de l'obligació d'estudiar fins als 18 anys, que va ser el debat que vaig realitzar jo amb el meu grup.`

Pel que fa a mi,jo em posicionava en la contra i els meus arguments eren els següents:

Realment veient les dades del informe PISA està clar que el nostre sistema educatiu no és rígid,és més aviat deficient.Però això no significa fer les coses a la valenta i com a conseqüència produir obstacles als alumnes.
Llavors,parlem d'una preocupació real per l'educació o més ben aviat por a la imatge d'una Espanya analfabeta?El que ens ha de preocupar no és allargar l'estada dels joves a les escoles,sinó que la seva formació sigui eficaç,efectiva i profitosa, és a dir, tot el que ara no és.
La qüestió no es tancar als adolescents en els centres fins a la seva majoria d'edat ja que molts d'ells ja tenen clar als 16 anys que no volen estudiar o bé que es volen dedicar a un ofici.I en això no hi ha res dolent,l'important és una EDUCACIÓ DE QUALITAT NO DE QUANTITAT.

Però de veritat creieu que un més alt nivell educatiu de la població permet afrontar millor els problemes de la societat del futur?Hem de tenir en compte que el fet d'allargar l'edat d'escolaritat no significa en sí mateix beneficiós.
Resulta problemàtica la integració en els centres d'ensenyament d'adolescents de 15 i 16 anys que no volen seguir a l'escola, en perjudici dels que sí que volen; i més en un entorn en el que és difícil mantenir la disciplina imprescindible per a l'eficàcia del procés educatiu.El fet que nois i noies que no volen romandre estiguin més temps a l'escla no vol dir que vagin a aprendre alguna cosa.
Es pot escolaritzar obligatòriament als nens, però no als adults.Si fos així,seria contrapruduent:els nois forçats comlicarien la vida a les escoles i si d'alguan manera no fos contrapruduent,es podria dir d'alguna manera que es tracta d'un fet estèril, ja que no guanyarien res i molt menys en tot el que es refereix a la economia.
Fins a quin punt té la societat dret a obligar a una persona a romandre escolaritzada fins als 18 anys? Per molt important que sigui el coneixement i per molt beneficiosa que pugui ser l'educació, no hem d'oblidar que estem parlant d'una forma d'internament forçós a temps parcial.



Doncs bé, fins aquí el més destacat dels meus arguments.Per tal de fer una valoració sobre aquesta activitat tindrem en compte el següent:

- si s'han estructurat bé els arguments en les diferents parts del debat
- si ens hem ajustat al tema
- si han exposat contraarguments
- ús d'exemples,cites,altres proves documentals,etc.

- hem utitzat un registre adequat
- han expressat de forma clara i concisa
- ús de llenguatge coherent
- si s'han tingut en compte els aspectes formals de pronúncia, velocitat,pauses,entonació,etc.
- bona correcció lingüística

- si hem fet una bona planificació(originalitat,encert,ben preparada,etc.)
- bon autocontrol(nervis i ús dels torns interns de paraula)
- respectar els torns de paraula


VALORACIÓ DE L'ACTIVITAT: Bé,doncs crec que va ser una activitat molt profitosa i que gràcies a tots els coneixements apresos amb el llibre "Com parlar bé en públic" el debat va sortir prou bé.
Vem tenir la idea de distingir els dos equips amb el color vermell i el verd,creant així un clima més autèntic i original.
També m'agradaria felicitar a les meves companyes del debat ja que després de molts dies de preparació, el debat va sortir com havíem pensat.Totes duïem el tema per la mà, sabíem molt bé el què havíem de dir , quan i com.
Va ser un gran debat que ens va ajudar a saber portar les situacions davant de la gent, deixant els nervis de banda ( encara que entre nosaltres, tots sabem que és gaire bé impossible) i sobretot, va ser un gran treball en equip, que tot i les "confrontacions" morals que poguèssim tenir va acabar sent una activitat extremadament beneficiosa per cadascuna de nosaltres.